GNAWAS D'AGADIR

afro-magribí

Els gnawas són músics afro-magribís descendents dels esclaus negres originaris del Sudan Occidental, Malí, Nigèria, Senegal i Ghana (d'allà probablement prové la paraula "gnaoua") que van arribar al Marroc al segle XVI i s'agruparen en germanors o confraries.

El terme "gnaoua" és genèric i inclou els "membres animadors" de la confraria com els mestres músics (maâlem), els executants de ritmes amb castanyoles (qraqeb), els vidents-terapeutes (tallaâte i chouwafate) i els adherents a la confraria. Les seves activitats són a la vegada musicals, rituals, iniciàtiques i terapèutiques; reuneixen un conjunt específic i harmoniós, un tret cultural de l'Àfrica Negra i l'Islam.

La música gnawa s'acompanya de danses interpretades pels mateixos músics. Tot l'art d'aquesta dansa resideix en la gestualitat que comporta la marca del seu passat com a esclaus, quan els unien el coll amb els punys i els tormells. Joc de cames i un número de passes que no ha canviat després de més de 250 anys.

Els músics encara porten sobre el seu cap un pentinat decorat amb petxines que en altres temps representava la seva moneda de canvi.

Proper a les cerimònies del vudú, les pràctiques gnawas reprenen els ritus de "possessió" pels savis i en aliança amb ells agafen prestat a la civilització àrab-berber el culte "maraboutique" dels sants de l'Islam popular: vidències i teràpies de diferent tipus que poden incloure fins i tot un exorcisme.